Quines són les demandes físiques de ser un cirurgià ortopèdic?

Taula de continguts:

Anonim

Els cirurgians ortopèdics s'especialitzen en el tractament de pacients amb problemes en el sistema musculoesquelètic. Normalment treballen sobre els ossos, articulacions, músculs, nervis, lligaments i tendons. Segons l'Acadèmia Americana de Cirurgians Ortopèdics, el cirurgià mitjà d'aquest camp passarà aproximadament el 50% del seu temps en cirurgia. Aquest tipus de cirurgia pot tenir més demandes físiques que altres especialitats.

$config[code] not found

De peu en cirurgia

Com tots els cirurgians, els cirurgians ortopèdics es presenten durant els procediments quirúrgics, de vegades per hores a la vegada. És possible que no sempre puguin mantenir-se còmodament a la cirurgia, i això pot provocar estrès físic, malestar o, en casos extrems, lesions. Posar-se en les mateixes posicions pot causar dolor a l'esquena, coll, espatlles, braços i mans. Els cirurgians ortopèdics poden patir d'hèrnies discontínues al coll, danys musculars a l'espatlla, mal d'esquena, colze de tennis i fins i tot varices.

Ús de la força física

Alguns procediments ortopèdics són exigents físicament per als cirurgians, que requereixen que es moguin, manipulin i mantinguin constantment pesants parts dels pacients. Encara que els cirurgians aprenen a utilitzar els seus cossos perquè no hagin de dependre de la força bruta durant aquests procediments més tributaris, això encara pot causar certa tensió i estrès físic. Alguns dels instruments més grans que utilitzen els cirurgians ortopèdics, com ara malls, trepants i serres, també poden ser forts.

Vídeo del dia

Presentat per Sapling Presentat per Sapling

Tasca manual i tasques repetitives

Alguns procediments ortopèdics són més delicats, i els cirurgians necessiten utilitzar habilitats motores fines durant la cirurgia. L'ús continuat d'eines i instruments més petits que requereixen precisió poden provocar rigidesa i molèsties a les mans i els braços. Els cirurgians poden trobar-se repetint les mateixes tasques i moviments, que podrien provocar problemes d'estrès repetitius. Per exemple, alguns cirurgians ortopèdics desenvolupen síndrome del túnel carpià.

Llargues hores de treball

Els cirurgians ortopèdics poden treballar hores llargues i imprevisibles, especialment durant la formació de residència. Alguns continuen especialitzant-se en procediments ortopèdics que els permeten treballar més hores regulars. Tanmateix, alguns cirurgians, com els que treballen en sales d'emergència o centres de trauma, poden continuar treballant llargues hores en situacions d'alta pressió i poden passar algun temps trucant. Els cirurgians podrien dormir privats i estressats emocionalment, la qual cosa pot provocar problemes físics, com la hipertensió.