La ciència forense és qualsevol tipus de ciència utilitzada en el sistema legal o de justícia per recolzar i defensar la llei. Quan un crim ha estat compromès i es recopilen evidències en l'escena, els científics l'analitzen, arriben a resultats científics i donen testimoni d'experts sobre les seves troballes. La ciència forense es concentra en fets que demostren que alguna cosa va o no va ocórrer en un cas criminal o civil.
Història
L'ús de principis científics per provar la culpabilitat o la innocència en matèries penals es remunta almenys a 700 d. C., quan els xinesos van descobrir que totes les empremtes dactilars humanes són úniques i utilitzen aquest fet per resoldre disputes. A la dècada de 1800, els científics van desenvolupar assajos químics per la presència de sang i van començar a comparar bales expulsades de diferents armes de foc. El 1905, el president Theodore Roosevelt va establir l'Oficina Federal d'Investigació per a l'anàlisi dels casos penals. El 1985, Sir Alec Jeffreys d'Anglaterra va desenvolupar un procés per perfilar el material genètic, o l'ADN, de qualsevol ésser humà. Avui dia, l'anàlisi científica és fonamental per determinar la culpabilitat d'un sospitós en gairebé qualsevol cas criminal.
$config[code] not foundTipus
L'Acadèmia Americana de Ciències Forenses llista 10 categories de ciències forenses, incloses la biologia (ciències de la vida), la psiquiatria i la ciència del comportament, la toxicologia (l'estudi de les substàncies tòxiques) i l'antropologia (l'estudi de les restes humanes). No obstant això, gairebé qualsevol disciplina científica pot ser usada per analitzar proves en un assumpte criminal. Els científics d'insectes (entomòlegs), per exemple, poden estudiar larves de mosques (cucs) en una víctima d'assassinat per ajudar els investigadors a determinar el moment de la mort. Els científics vegetals (botànics) analitzen la matèria vegetal recollida en escenes de crims i víctimes o sospitosos. La informàtica és una altra disciplina que es demana cada vegada més recuperar i analitzar proves digitals en casos penals.
Funció
Independentment de la seva especialitat científica, tots els científics forenses tenen el mateix objectiu: examinar proves d'una escena delictiva basant-se en coneixements i principis estrictament científics per trobar fets sobre un cas criminal. Com que els resultats són fets objectius, la ciència forense pot ser útil tant per al processament com per a la defensa. Qualsevol disciplina de la ciència forense pot demostrar si i com els sospitosos i les víctimes estan vinculats entre si o amb l'escena del crim.
Beneficis
La ciència forense s'ha convertit en una de les parts més importants de qualsevol cas criminal. Els experts que estudien proves recollides en una escena delictiva i que expliquen les seves troballes científics a un jurat fan que els jurats, al seu torn, prenguin bones decisions sobre la culpa o la innocència. Els veredictes de tribunals no es basen en proves circumstancials ni en comptes presencials, sinó en un fet sòlid i científic. Els camps de ciència més avançats es converteixen, la ciència forense més important serà en els casos judicials i en el paper del sistema de justícia per condemnar als culpables i absolts als innocents.
Consideracions
Els científics forenses han de preocupar-se de la pròpia ciència, no del delicte. Per ser útil en un tribunal de justícia, el seu testimoni ha de ser objectiu, fiable i basat només en el fet científic. Si els fets demostren que no es pot extreure cap conclusió clara, han d'indicar això com la seva troballa. Els científics forenses no estan al costat de la llei. Estan al costat de la veritat i la veritat científica i han de suportar qualsevol resultat que mostrin les seves conclusions.
