L'electroforesi és la separació de partícules provocades per un corrent elèctric. Els científics utilitzen aquest procés per examinar el cos humà i altres espècies a nivell genètic. El procés separa components de l'ADN per determinar la presència de determinats fabricants genètics i fins i tot la presència de trastorns i malalties. El baix cost relatiu i la precisió extrema de les proves han permès a la ciència cartografiar marcadors genètics per a diversos trastorns derivats de la sang, incloent anèmia de falciformes.
$config[code] not foundVersatilitat en la identificació
L'electroforesi és una prova de diagnòstic versàtil ja que es pot utilitzar tant per a separacions d'àcids de proteïnes com d'àcids nucleics o per a l'empremta digital de separació de proteïnes. Aquest sistema s'utilitza sovint en el camp mèdic per diagnosticar una varietat de trastorns de la sang genètica com l'anèmia de les falçs i la talassèmia en proves unidimensionals o bidimensionals per separar proteïnes i identificar marcadors genètics. L'electroforesi també s'ha utilitzat per determinar diferents espècies de peixos, així com determinar trets valuosos de soia i blat mitjançant l'anàlisi i la separació de l'ADN de components.
Baix cost d'ús
Segons Crop Science, una revista per a la genòmica, la genètica molecular i la biotecnologia publicada per la Universitat Estatal de Michigan, el cost de l'electroforesi és una mostra estimada de 2,60 dòlars per gel a través de l'anàlisi, o menys de tres cèntims per punt de dades. Pel que fa a la recerca i anàlisi genètica, això fa que l'electroforesi sigui un dels mitjans més barats d'identificar marcadors genètics a una escala més gran amb màquines que contenen fins a 100 mostres alhora.
Vídeo del dia
Presentat per Sapling Presentat per SaplingPrecisió dels resultats
L'electroforesi és extremadament precisa. Quan el procés es realitza correctament, pot separar les proteïnes presents dins d'una cèl·lula fins a 1.500 parts diferents. El sistema també és altament selectiu ja que és capaç de notar diferències en mostres d'ADN, fins i tot si aquestes mostres difereixen per tan sols dos parells de bases. Això proporciona resultats de proves fiables que permeten als científics i tècnics de laboratori treure conclusions sobre la composició genètica de les espècies provades per cultivar cultius més forts, determinar la possible presència d'una malaltia en el cos humà i potser un dia eliminar-lo en el nivell genètic.
