Un informe recent del proveïdor de dades del sistema de franquícies, FranchiseGrade, indica que les taxes inicials de franquícia mitjana (mitjana) i típiques (mitjanes) en un sistema de franquícia "sana" són superiors a les d'un sistema de franquícia "poc saludables": un 12 per cent més alt en el cas del sistema mitjà.
Per què la diferència en les comissions inicials de franquícia?
La investigació acadèmica suggereix que la resposta és de qualitat. Els sistemes amb majors càrrecs de franquícia tendeixen a tenir millors marques, una formació franquícia més forta i són més selectius en els operadors de picking outlet.
$config[code] not foundLa franquícia és un model de negoci en el qual un negoci, un franquiciador, dóna un altre negoci, el franquiciat, el dret a utilitzar el seu sistema operatiu i marca per produir i vendre productes i serveis per als clients finals de manera determinada. A canvi del dret a utilitzar la marca i el sistema, el franquiciat generalment paga al franquiciador una franquícia inicial de franquícia i una reialesa permanent, sovint establerta com un percentatge de les vendes brutes.
El franquiciador treu la major part dels seus diners a la reialesa. La quota de franquícia és petita: en el rang de 25.000 a 30.000 dòlars per al sistema típic, i està dissenyat per cobrir els costos inicials per aconseguir que el franquiciat es faci càrrec. Amb la tarifa de franquícia, el franquiciat realment paga el seu cost proporcional de desenvolupar el sistema operatiu i obtenir formació.
FranchiseGrade defineix "un sistema de franquícia saludable" com a un extrem superior del seu estàndard de rendiment propietari. Tot i que només Franchisegrade sap exactament aquest estàndard, un dels seus components principals és el creixement del nombre de punts de venda del sistema. (L'empresa diu: "Un sistema de franquícia saludable és aquell on el franquiciador exhibeix un creixement sostenible, és estable econòmicament i on els franquiciats que inverteixen al sistema tenen una probabilitat raonable d'èxit, beneficis i un retorn just de la seva inversió".)
La investigació acadèmica explica per què els sistemes de franquícia creix més ràpidament solen cobrar majors taxes de franquícia que els que creixen més lentament:
- Tenen marques més valuoses i, per tant, poden cobrar una prima als franquiciats per accedir a la marca.
- Tenen una millor formació i sistemes operatius i necessiten cobrar tarifes més altes per recuperar aquests costos més alts.
- Poden atraure els franquiciats amb més facilitat i utilitzar la tarifa més alta per franquear les franquícies que siguin menys adequades per al negoci culturalment o operativament.
- Són menys limitades per efectiu i no necessiten utilitzar tarifes de franquícia per mantenir-se a flotació.
Gràfic de canvi de diners a través de Shutterstock
