Hildegard Peplau va publicar per primera vegada la seva teoria infermeria psicodinàmica el 1952, que se centra en la relació terapèutica que es desenvolupa amb el temps entre el client i la infermera. Peplau va veure el primer objectiu de la infermera com comprendre el seu propi comportament en un procés interpersonal que sovint considera "cura d'infermeria" com cap activitat que pot afectar el benestar del pacient. Tot i que aquestes idees molt conceptuals van veure la resistència primerenca, la seva aplicació reeixida amb pacients psiquiàtrics va obtenir gradualment la seva legitimitat amb el pas del temps, particularment en el món de la infermeria de salut mental.
$config[code] not foundConceptes principals
Peplau va definir l'atenció del pacient com "una relació humana entre un individu que està malalt … i una infermera especialment educada per reconèixer i respondre a la necessitat d'ajuda". L'objectiu principal de la infermera, diu Peplau, ha de ser ajudar al malalt a identificar les seves dificultats percebudes i després emprar els principis de les relacions humanes per resoldre'ls. El procés de curació passa per una sèrie de quatre fases i es basa en la noció que la infermera i el pacient comparteixen un objectiu comú que farà que les dues parts siguin més coneixedors i madures al final. Això, naturalment, requereix una interacció significativa entre el pacient i la infermera i, per tant, ha resultat ineficaç en pacients inconscients, incoherents o molt retirats.
Sis rols diferents
Peplau va creure que una infermera ha de servir simultàniament a sis papers principals i diferents. El primer és el de a desconegut, oferint acceptació i confiança com ho faria a qualsevol que hagi conegut. La segona és una professor qui pot donar coneixement, mentre que la tercera és una persona de recursos qui pot proporcionar respostes específiques a les preguntes. El quart paper és a substitut - algú que pugui suportar una figura clau en la vida del pacient, com un germà o pare. La cinquena és una conseller qui pot avançar idees que condueixen a la salut i al benestar, mentre que la sisena és una líder qui pot proporcionar orientació en el procés de curació. Peplau també va veure assumir funcions auxiliars, com un agent de seguretat, mediador, administrador, investigador, observador i tècnic.
Vídeo del dia
Presentat per Sapling Presentat per SaplingQuatre fases de la relació Infermera-Pacient
Peplau va identificar quatre fases seqüencials que són elementals per a una relació terapèutica infermera-pacient. El primer és orientació, on el client es troba amb la infermera com estranya i busca ajuda. L'infermer respon responent preguntes i proporciona informació sobre el procés de tractament. El segon és identificació, on la infermera comença a proporcionar assistència professional al client. Durant aquesta fase, el client s'obre i al seu torn comença a sentir-se més fort; la percepció de la indefensa s'esvaeix. La tercera fase és explotació, on el pacient fa ple ús dels nombrosos papers de la infermera i es torna integral en la seva pròpia recuperació. L'última fase és resolució, quan el pacient ja no depèn de la infermera; en aquest punt, ambdues parts acaben la relació.
Quatre nivells d'ansietat
Peplau va identificar diversos nivells d'ansietat en persones que podrien buscar una relació terapèutica amb una infermera. Ansietat lleu crea un estat de sentits elevats i una consciència aguda que ajuda a resoldre problemes i aprendre un comportament més positiu. Ansietat moderada disminueix el camp perceptual del pacient, de manera que la resolució de problemes i la modificació del comportament només són possibles amb assistència externa. Ansietat greu implica sentiments de por o temor extrem que elimina la capacitat del pacient per centrar-se en qualsevol tasca. Aquest tipus d'ansietat també es pot manifestar físicament a través d'una transpiració excessiva, dolors del pit i un batec del cor més ràpid. L'ansietat de pànic és completament debilitante i pot implicar al·lucinacions, deliris, immobilitat física i pensament irracional.
