En la construcció d'arguments, els tipus tradicionalment inclouen arguments de culpa, valor i elecció. Un argument forense és un argument de culpa. Utilitza diferents tipus de retòriques per fer un punt persuasiu.
Culpa els arguments
Un argument de culpa és aquell que indica una font de culpa. Després d'analitzar una situació, avalua l'origen del conflicte i assigna aquesta falla a un partit determinat. Com a tal, la culpa dels arguments tendeix a girar entorn de qüestions del passat, ja que els esdeveniments a considerar s'han resolt i s'ha establert un resultat. El terme deriva de les classificacions retòriques d'Aristòtil. Va ser el primer en trucar als arguments culpables "forenses". La millor manera d'identificar un argument de culpa és avaluar "whodunit". Si l'argument resol aquesta pregunta, és probable que es tracti d'un argument basat en la culpa i, per tant, forense.
$config[code] not foundRetòrica demostratiu
Els arguments de culpa solen utilitzar retòrica demostratiu. La retòrica demostratiu es produeix quan un individu posa de manifest la font de comportament o acció com a motiu. Per exemple, s'utilitza una retòrica demostratiu si dius alguna cosa així: "És per això que estàs cridant. Estàs disgustado pels plats". Aquest tipus d'arguments solen classificar-se com a "tribal". Gira al voltant de simplificar una situació i crear una crida al judici.
Vídeo del dia
Presentat per Sapling Presentat per SaplingRetòrica del càstig
Com que els arguments culpables o forenses tendeixen a discutir qüestions del passat, la retòrica del voltant tendeix a ser de caràcter punitiu. Aquesta hipòtesi es basa en el concepte de la impossibilitat de canviar les coses que ja s'han produït. Com a tal, un argument forense emet un veredicte sobre una qüestió de sí o no amb conseqüències ja identificades. Per exemple, un argument forense podria dir: "No em va fer ressaltar davant dels nostres convidats perquè volia tornar a mi per oblidar-se de fer els plats, i com a tal, ja no et parlo". Aquest tipus d'arguments atribueixen la culpa a una certa ramificació destinada i identificada.
Funció d'argument forense
L'argument forense és utilitzat diàriament per diversos actors. A nivell institucional, l'argument forense és una part integral del nostre ordenament jurídic. Els tribunals determinen la culpa i el càstig per a les persones que han jugat un paper en situacions desagradables. Es tracta d'una assignació literal de culpes amb conseqüències associades. També s'utilitza a nivell interpersonal. Els pares avaluaran el comportament dels seus fills amb els càstigs associats, i les parelles que discuteixen sobre esdeveniments passats poden acabar amb una relació basada en el comportament i la culpa.
Limitacions
Si bé l'argument forense pot servir alguna utilitat, en altres nivells, no aconsegueix cap tipus de progrés. Atès que els arguments forenses solen tractar temes del passat, no proporcionen solucions o plans immediats per evitar conflictes similars en el futur. Per exemple, un argument forense pot assenyalar que la música d'algú era massa alta, i com a resultat, estàs enutjat. Tanmateix, una argumentació més efectiva demanaria la reducció de la música, o establir un marc per determinar els nivells de temps i volum adequats per a la reproducció de música en el futur. Aquestes formes d'argument poden ser més efectives per mitigar el conflicte en el futur i evitar ramificacions negatives a problemes de comportament.
