La Cort Suprema conclou els arguments sobre la revisió de l'assegurança mèdica del president Obama aquesta setmana i si ha de vèncer les mesures de reforma de l'assegurança mèdica.
Signat per llei del president Obama fa dos anys, la Llei de protecció i atenció mèdica per a l'atenció al pacient (comunament coneguda com "Obamacare") està dissenyada per reformar el sistema sanitari americà. La llei exigeix que les persones que no estiguin cobertes per patrons o plans d'assegurances patrocinats pel govern comprin assegurança mèdica o paguin una multa. Això és el que s'anomena "mandat individual". L'acte també augmenta la cobertura d'assegurança de condicions preexistents i amplia l'accés a l'assegurança a 30 milions de ciutadans sense assegurança.
$config[code] not foundEn el cor del debat és el requisit que els nord-americans portin assegurança mèdica o paguin una multa. Els opositors afirmen que exigir als ciutadans que paguin les assegurances de salut és inconstitucional.
La Federació Nacional de Negocis Independents (NFIB) està argumentant contra el "mandat individual" de la Llei d'Assistència Accesible. Segons un article d'Emily Maltby i Angus Loten de The Wall Street Journal, el:
"NFIB, un lobby de negocis petits basat en conservadors amb seu a Washington, D.C., va gastar més de $ 1,2 milions en el plet només el 2010".
Molts propietaris de petites empreses afirmen que si estan obligats a pagar els costos sanitaris dels seus empleats no tindrien un flux de caixa suficient per als costos operatius i es veurien obligats a tancar les seves portes. L'últim que necessita l'economia nord-americana, en un moment en què la recuperació de la Gran Recessió encara és tan fràgil, és una llei que augmenta l'estructura de costos de les petites empreses.
La Cort Suprema podria aturar el mandat individual. Tanmateix, al fer-ho, es veurien afectades dues seccions importants i políticament populars: la norma que impedeix a les asseguradores disminuir la cobertura o cobrar taxes més altes a causa de les condicions mèdiques preexistents.
Estic d'acord que cal fer alguna cosa sobre el sistema sanitari. Com ens diuen molts metges, es veuen apretades a banda i banda del llibre comptable. Les despeses d'explotació, incloses les tarifes d'assegurances per negligència cada vegada més elevades, segueixen augmentant. A més, aquells que encara paguen els préstecs de les escoles mèdiques tenen una càrrega financera afegida.
A més, el govern ha exigit que els proveïdors d'assistència sanitària passin dels registres de pacients en paper a registres mèdics electrònics fins al 2014. Si bé hi ha molts avantatges per tenir registres digitals, és molt costós i requereix molt de temps. La conversió a registres de pacients digitalitzats pot funcionar en les desenes de milers de dòlars, depenent de la mida de la pràctica mèdica.
Mentrestant, nombroses companyies d'assegurances ja no paguen en 30, 60 o 90 dies, prenen 120 o més per resoldre reclamacions. Medicare paga més aviat, però les taxes de reemborsament estan superades. Si, per exemple, una visita o un procediment té un límit de $ 70, no és just per als metges en llocs com Nova York, Nova Jersey, Filadèlfia, LA o Boston, on els costos operatius globals són molt més alts que a les zones menys densament poblades. El que és pitjor és que les asseguradores privades tendeixen a reflectir les taxes de Medicare.
És evident que cal fer alguna cosa per evitar que els metges no vagin mentre permeten que les petites empreses prosperin.
No és secret el meu suport als propietaris de petites empreses i la meva creença que l'emprenedoria és, de fet, la forma de créixer l'economia. Col·locar la càrrega de costos sanitaris en les petites empreses suprimirà el nombre de llocs de treball que poden crear.
Hem de portar reformes per controlar el cost de les primes d'assegurances mèdiques per als doctors, així com augmentar el nivell d'assistència sanitària que les empreses petites han de pagar anualment.
Obamacare Photo via Shutterstock
Més a: Obamacare 2 Comentaris ▼
